Vola fins on vulguis volar

Al llarg de la vida les persones passem per molts moments diferents, moments més agradables que d’altres i a vegades circumstàncies que ens agafen desprevingudes. En tots aquests moments viscuts sentim un munt de sensacions i emocions, i tot plegat pot fer que en algun moment d’aquests necessitem ajuda.

Aquesta ajuda no és per falta d’autonomia ni de capacitat, sinó perquè a vegades les circumstàncies no ens deixen veure les coses amb claredat i necessitem un espai, tranquil i segur, reflexionar i pensar sobre com les volem reconduir.

Per a mi, aquí, aquesta espai és el de la psicoteràpia; un recurs transformador on la persona, si en té ganes i s’hi troba a gust, pot canviar tot allò que es proposa. Un espai on poder expressar allò que sentim, poder conèixer-nos millor, descobrir com veiem les coses realment, poder parlar sobre les nostres relacions, expressar les nostres emocions -siguin quines siguin-, posar nom a coses que fins ara no en tenien, redefinir significats, plantejar dubtes i treballar amb tot allò que un/a tingui ganes de treballar.

El procés de canvi de les persones és com el d’un cuc de seda, que ens trobem dins d’una crisàlide construint-nos per dins, per acabar essent, un dia, una papallona.

Construint capa per capa, treballant tots els nostres colors que ens fan especials i únics, i totes les nostres textures mentre anem sentint poc a poc la força per acabar trencant la crisàlide i sortir volant com la papallona que som.

Tothom té dret a sentir i a notar que tenim ales per volar sols, amb companyia i/o amb família.

Per a mi la psicoteràpia t’acompanya en aquest procés, t’acompanya per acabar volant de la manera que vulguis volar i amb força.