Construint vincle

L’autoestima es defineix com la percepció emocional que té un d’un mateix. Una persona amb un bon nivell d’autoestima s’alegra de ser qui és; té respecte cap a ella mateixa, creu que és digna de ser estimada i creu que és valuosa.

La relació que manté amb les altres persones influeix en la percepció que té d’ella mateixa; és per això que un infant petit, només en néixer el vincle que estableix amb els pares o amb les persones cuidadores comença a determinar quina serà la relació que establirà amb ell mateix i amb el món.

Les necessitats dels més petits són molt bàsiques: menjar, dormir i afecte. El COM es responen a aquestes necessitats és el que va generant el vincle entre l’adult i el més petit. Com més segur sigui el vincle, més s’ajuda a què l’autoestima sigui alta.

Què podem fer per facilitar el vincle?

Respondre a les necessitats el més ràpid possible (normalment un infant manifesta les seves necessitats plorant; és important agafar-lo i abraçar-lo per llavors descobrir el motiu pel qual plora: gana, fred, afecte, son,…). Atendre’l el màxim de ràpid per ell significa que el que li està passant és prou important per a les persones que en tenen cura com per ser atès i, per tan pot començar a establir una relació de confiança.

—

Respectar les seves necessitats i els seus temps. La criatura se sent considerada.

—

L’infant ha d’estar constantment a prop de les persones que el cuiden. Ha de poder reclamar les sempre que ho necessiti.

—

Intentar que l’espai on es desenvolupi la criatura sigui un espai segur.

—

Intentar que es trobi en un espai on hi hagi pocs estímuls estressants.

—

Acompanyar-lo en el coneixement dels familiars més propers (Per nosaltres són la nostra família, per als més petits són persones desconegudes). Ajudarà que les relacions que es vagin establint siguin d’amor i no de necessitat.

Si la criatura estableix un bon vincle amb els seus pares o persones cuidadores principals, de mica en mica anirà adquirint la confiança i l’autonomia suficient per anar descobrint el món. El/la fill/a aprendrà a viure sabent que les seves necessitats tenen prou importància com per ser reclamades i a la vegada satisfetes.

Tot allò que s’aprèn amb satisfacció s’aprèn millor.